dilluns, 9 de gener del 2017

Llegeixo...



Llegeixo per costum, perquè tinc l’hàbit interioritzat. La llibreria 22 a Girona, La Llopa a Calella o Norma i Gilgamesh a Barcelona, són espais que visito sovint i on em sento bé.

Llegeixo novel·les perquè m’agrada la narrativa, l’acte d’explicar o escoltar històries, i valoro molt, en aquest sentit, el poder de les paraules, la força i el plaer que sorgeix del fet que algú domini les paraules i les utilitzi de maneres sorprenents i plenes de sentit.

Llegeixo còmics per culpa dels meus amics, aquest va ser el nostre primer gran amor, els llegim i els col·leccionem des que estàvem a l’EGB. Llegeixo còmics perquè estic enganxat a certs personatges i autors, i perquè la seva narrativa gràfica connecta amb mi, em fa fàcil situar-me dins la pell d’un personatge o viatjar a mons fantàstics. Hi ha històries que només tenen cabuda en aquest llenguatge, però, a més, el paper del lector és diferent aquí que en qualsevol altre mitjà, només aquí el lector marca tant el ritme de l’acció.

M’encanta també el joc que em proposa la poesia. Bé, no tota. Alguna poesia. Parlo d’aquest joc de revelacions i evasives, aquesta sensació que amb cada lectura tot canvia, encara que les paraules siguin les mateixes i les frases no s’hagin mogut. És un flirteig amb el secret que amaguen, on el lector fa retrocessos i aproximacions. Hi ha un retorn darrere de cada lectura, però la majoria de vegades aquest retorn és quelcom que només intuïm de cua d’ull.

Finalment, llegeixo assaig quasi de manera inconscient. Me n’he adonat fa poc, tot i que feia anys que ho feia. Un llibre sobre ciència per aquí, un altre sobre filosofia per allà... Un pensa que llegeix assaig perquè l’interessa un tema, i és cert. Difícilment et llegiràs cinc-centes pàgines d’un tema que et fastigueja, és clar. Però hi ha alguna cosa més. Llegeixo assaig perquè m’agrada aprofundir; furgar en el sentit de les coses, cercar-ne l’origen i analitzar-lo des de diferents perspectives. M’agrada la retòrica vinculada a l’assaig, el seu caràcter didàctic, i la seva capacitat de reflexió i d’apostar pel saber.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada