La Caputxeta Vermella

Robert Darnton al seu llibre “La gran matanza de gatos y otros episodios de la historia de la cultura francesa”. Ed. Fons de Cultura Econòmica, Mèxic, 1987. Recull el conte oral més antic que va poder trobar sobre la Caputxeta Vermella…

“Hi havia una vegada una nena a la que la seva mare li va dir que portés pa i llet a la seva àvia. Mentre la nena caminava pel bosc, un llop se li va apropar i li va preguntar que cap on anava.

– A la casa de la meva àvia, li va contestar

– Quin camí agafaràs, el camí de les agulles o el de les punxes?

– El camí de les agulles.

El llop va prendre el camí de les punxes i va arribar primer a la casa. Va matar l'àvia, va posar la seva sang en una ampolla i va partir la seva carn en llesques sobre una safata. Després es va vestir amb el camisa de dormir de l'àvia i va esperar estirat al llit. La nena va trucar a la porta.

– Entra, filleta.

– Com estàs, avia? Et porto pa i llet.

– Menja tu també, filleta. Hi ha carn i vi a l'armari del rebost.

La petita nena va menjar el que se li oferia; mentre ho feia, un gatet va dir:

– Porca! Has menjat la carn i has begut la sang de la teva àvia!

Després el llop li va dir:

– Desvesteix-te i fica't al llit amb mi.

– On poso el meu davantal?

– Tira’l al foc; mai més el necessitaràs.

Cada vegada que es treia una peça (el sostenidor, la faldilla, les enaigües i les mitges), la nena feia la mateixa pregunta; i cada vegada el llop li contestava:

– Tira’l al foc; mai més el necessitaràs.

Quan la nena es va ficar dins el llit, va preguntar:

– Àvia, per què estàs tan peluda?

– Per escalfar-me millor, filleta.

– Àvia, per què tens aquestes espatlles tan grans?

– Per poder carregar millor la llenya, filleta.

– Àvia, per què tens aquestes ungles tan grans?

– Per gratar-me millor, filleta.

– Àvia, per què tens aquestes dents tan grans?

- Per menjar-te millor, filleta.

I el llop se la va menjar.”

“Gravat de Gustave Doré de gran força icònica i que desperta un univers de fantasies, que van des de les més ingènues a les més perverses.”