Llibre que recopila sis relats curts de Yasutaka Tsutsui. Els contes d’aquest autor japonès tenen una escriptura que resulta despreocupada, no busquen cap pes, sinó el ritme i l’efecte instantani. A vegades fan la impressió de tractar-se d’una bajanada molt ben documentada. El llibre és lleuger, encara que es nota que sap escriure per la rotunditat d’algunes escenes, però sempre impacte pel què diu, no per com ho diu.
La narrativa és molt cinematogràfica, tant per la seva agilitat com per la seva capacitat d’evocar imatges molt poderoses.
És un tipus de narració, entre satírica i humorística, que funciona molt bé en format curt. En aquest sentit, el conte més llarg és el que dóna títol al llibre i la seva narrativa se'n ressent. El llibre dóna la sensació de ser irregular, la selecció no ha estat feta pel mateix autor, sinó per l'editorial, i el primer i l'últim conte tenen en comú la temàtica dels somnis, que és com si haguessin obert i tancat el cercle.
Tots els seus contes tenen quelcom provocador, de manera que inclús algun pot semblar masclista. D’altres poden ser considerats molt cruels i violents, ens presenten unes societats opressives i dures, i uns individus ineptes i vulgars, de manera que no se sap en qui posa més fe l’autor, si en l’individu o en la societat. Amb tot, funcionen bàsicament com un: desperta, això pot passar a la vida real!
Pel to i les temàtiques és un llibre complicat de recomanar, ja que diverteix i incomoda a parts iguals. Tot i així, la seva capacitat per portar fins a les últimes conseqüències els plantejaments més inversemblants m’ha fascinat i, fins i tot, la seva elaboració de "malsons plausibles", en més d'un sentit, connecta en intencions amb la sèrie britànica Black Mirror.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada