Los Cabecicubos (1982)

Arran de les recents eleccions estatunidenques, no em pregunteu perquè, m’ha vingut de gust treure-li la pols a un dels millors còmics de l’editorial Bruguera: Los Cabecicubos. Aquesta enginyosa radiografia social és coneguda per ser probablement la millor historieta de SuperLópez, el famós personatge creat per Jan, dada que avui no posaré en dubte, sinó tot el contrari. Aquest còmic és una senzilla i divertida manera d’aproximar-se a una cosa molt complicada i gens divertida: els totalitarismes. I és en aquesta senzillesa, en aquesta manera tan planera de descriure una part tan fosca i desagradable de la nostra societat, on radica la genialitat d’aquesta obra mestra.

La història ens explica l’aparició d’una nova empresa, Gallinueva, fabricant d’uns innovadors ous quadrats, fet que, no se sap ben bé com, provocarà una epidèmia de gent amb el cap quadrat. La societat, sempre disposada a atacar a tot el que és diferent, primer els menysprearà, però després apareixerà un partit polític afí als ideals “quadrats”, que guanyarà les eleccions i imposarà la seva doctrina basada en el rebuig als caps “amorfes”. Anem per pams, la publicitat feixista (basada en símbols potents i proclames senzilles però efectives), el concepte de puresa racial o l’atac a les minories (en el nou règim la gent amb el cap rodó són aïllats i titllats de decadents), el relativisme moral, la política militarista i l’extremisme, són els elements bàsics amb què treballa Jan, tot això envernissat de la ironia i desmitificació que sovint caracteritzen a la seva obra.

Els símptomes de ser un cap quadrat són deformació cranial, idees fixes, ganes de manar i fòbia per les corbes, així que, per una banda tenim que allò que els defineix físicament també defineix el seu caràcter (a l’estil de la tècnica de Gianni Rodari coneguda com els “homes cosa”) i, per altra, que funcionen com una metàfora perfecta, o una espècie de manifestació literal, de la ideologia feixista, reelaborant el seu discurs de manera que sigui accessible a un ventall molt ampli de lectors.

El còmic, al mateix temps, també descriu perfectament el moment en què va ser creat: principis dels anys 80. De manera que, a través de diferents referents, una de les moltes lectures que se’n pot treure és una crítica a la transició espanyola, cosa que queda molt patent en el fet que membres destacats del Partit Quadrat, un cop finalitzada la seva aventura totalitària, continuen també com a polítics en restaurar-se la democràcia. En aquest sentit, l’autor feia el següent comentari en una entrevista del 2013:

"Los Cabecicubos me salió ante la preocupación que había por el "ruido de sables" en aquella época y que desembocó en el ridículo asunto de Tejero... Es fácil de sacar conclusiones. Era una critica a las ideas fijas de los militares de la época franquista. Gracias a Dios que eso ya se ha superado."

Sóc un gran fan de SuperLópez i, molt probablement, si la situació del còmic en aquest país estigués més normalitzada, aquesta historieta seria un recurs freqüent en educació, com els còmics de Tintín ho són en el nostre país veí.