Escorxador Cinc (1969)

Podríem dir que Escorxador Cinc és la història de Billy Pilgrim, un tipus bastant mediocre i insuls que després de sobreviure a un aparatós accident d'aviació, contacta amb els Tralfamadorians, uns estranys éssers de la quarta dimensió que el porten al seu planeta, el tanquen dins un zoo galàctic i l’obliguen a practicar el sexe amb una atractiva starlet de Hollywood. Però això seria com dir que 2001: Una odissea de l'espai (1968) és la història d'una nau espacial a la qual se li espatlla el GPS, amb això solament estaríem desdibuixant molts dels perfils i textures d'una obra molt més complexa. Encara que la trama posseeix certs elements pulps, Escorxador Cinc és bàsicament una novel·la de ciència-ficció existencialista. I una crítica a la desraó de la guerra, i una sàtira de la institució familiar americana, i un arriscat experiment narratiu, i moltes coses més, perquè el llibre funciona a tants nivells que resulta difícil comptabilitzar-los.

Els Tralfamadorians tenen una concepció espai temporal molt diferent de la dels humans i contactar amb ells pot causar el seu efecte. Prova d'això és que Billy Pilgrim comença a viatjar en el temps i l'espai de forma descontrolada, saltant enrere i endavant de la seva vida. Els marcians són l’excusa que s’ha buscat l’autor per a justificar la filigrana narrativa que ens proposa l’obra. Tot i que avui en dia ja no es té la necessitat de justificar aquest tipus de narració, el motiu resulta prou simpàtic i divertit. El llibre trastoca el clàssic ordre de principi, nus i desenllaç, mentre el lector sent aquesta mateixa sensació d'estranyesa que s'apodera del protagonista, desorientat davant la seva pròpia existència. És una forma de combregar amb els dimonis personals, que no són uns altres que els de Kurt Vonnegut Jr., l'autor de la novel·la i àlter ego de Billy Pilgrim. L'horror de la guerra, els seus pecats com a pare, la insignificança de la vida humana, el sentiment de pèrdua, la bogeria… Són solament alguns dels molts temes exposats al llibre, sempre de forma distant i irònica.

Els elements propis de la ciència-ficció apareixen amb un to de frivolitat pop o desencantament pulp, el llibre sembla més un exercici d'introspecció que no una novel·la de marcians, però aquí radica el seu encant. Hi ha una filosofia de l'absurd planejant sobre tot el relat, una filosofia que entronca directament amb El mite de Sísif. El que sembla dir-nos la novel·la és que res té el sentit ni la importància que li atorguem, i que tot és una gran farsa. Escorxador Cinc és una extravagància que reflecteix certes tendències New Wave que hi havia en els anys 60 i 70, una novel·la, en definitiva, pels que els agrada la ciència-ficció en tot el seu bonic ventall de possibilitats.