GiroCòmic (2016)

Ahir divendres vam anar a la GiroCòmic, el saló del còmic de Girona. La primera impressió ja va ser dolenta; l’esdeveniment es porta a terme al palau firal, recinte el qual la meitat està dedicat a la GiroCòmic i l’altra meitat a una fira de patchwork. Curiós, si més no. Un cop a dins, veus que tan sols hi ha unes nou paradetes i que només la meitat són de còmics. A més, aquestes paradetes només tenen ninots i els còmics exposats al taulell, que són més aviat pocs. Així que no hi ha res de còmics antics, tan sols novetats o recopilatoris. De manera que, si visites la Llibreria 22 de Girona, tindràs més oferta a la teva disposició que la que sumen totes les paradetes del saló. Per començar, cal augmentar aquesta oferta i que llibreries de fora de Girona també s'apuntin al saló. 

Els altres estands són de roba, merchandising o La Patrulla Canina, per exemple. Jo entenc que hi hagi un estand de La Patrulla Canina, el saló també ha de buscar el seu públic familiar i obrir-se a les últimes tendències. De fet, no em molestaria si no fos perquè hi ha tan poques parades però, és que hi ha poquíssimes i una d’elles està dedicada a aquest engendro televisiu. Segons m'expliquen, al principi els organitzadors anaven molt perduts i la seva intenció era fer una fira de còmics encarada als nens (ploro), i d'aquí idees com les de La Patrulla Canina. Quan van contactar amb els llibreters va ser quan aquests els hi van insistir d'apostar també pel públic adult. Al final ni carn ni peix, s'hauran de definir en futures edicions si volen sobreviure.  

Les exposicions segueixen una moda que últimament s’està imposant als salons: la de no tenir originals, sinó reimpressions. Aquesta ja no és una crítica a la GiroCòmic, sinó també per extensió al Saló del còmic de Barcelona, per exemple. No posar originals és una manera d’infravalorar el novè art, no m’imagino anar al Prado a veure còpies. Qui paga per veure còpies? Ah, sí, aquest cap de setmana els gironins. 

Una d’aquestes exposicions està dedicada a l’Esteban Maroto, dibuixant madrileny conegut per les seves aportacions a sèries tan famoses com Creepy, Vampirella o Red Sonja, entre d’altres. Bé, l’exposició no està dedicada a ell, sinó a un còmic seu: Les llegendes de Sant Jordi. Deixant de banda l’interès i les qualitats que pugui tenir o no l’obra, el seu tema em fa sospitar que l'elecció no ha estat per motius estètics o artístics, sinó per raons nacionalistes. Sumant dos i dos, un pot pensar que a Girona, ara per ara, tan sols s’aposta pel còmic si es pot desconstruir en clau infantil i nacionalista.

Tot plegat dóna la sensació que els organitzadors no acaben de valorar els còmics de per si. De fet, la GiroCòmic no sembla que estigui pensada per a gent com jo, que senten aquest món pròxim, sinó només per a turistes que el visiten des de fora. Sé que és el primer any que es porta a terme aquest saló i, precisament per això, s’ha d’entendre que està en “fase beta”. Com és la primera edició es poden perdonar coses, si fos la desena seria imperdonable. El saló durarà un any més o trenta, dependrà de la paciència dels organitzadors. Jo espero que duri molts anys i que millori molt, ho necessita.