La imaginació i la fantasia juguen un paper important en molts dels contes de Julio Cortázar, alguns comencen amb una certa quotidianitat per després tornar-se bastant estranys. En aquest sentit, el conte més fantasiós d’aquest llibre és Instrucciones para John Howell, un relat angoixant on no saps ben bé què està passant i que pot no ser plat de bon gust per a tothom, però que a mi m’ha encantat. La història incomoda però enganxa, encara que estigui mancada d’una explicació racional. Contes com el de La señorita Cora i Todos los fuegos el fuego, en canvi, tenen un aire a jam session; diferents personatges expliquen el mateix i aquesta repetició crea un ritme, una musicalitat. El plantejament de La señorita Cora és, sobretot, un exercici estilístic. La salud de los enfermos té un dels finals més commovedors del llibre, La autopista del sur és una genial sàtira sobre el declivi de la nostra societat automobilística/industrial i La isla a mediodía sembla la típica història on al final el protagonista es desperta i tot ha estat un somni, però es tracta d’una cosa molt més misteriosa i enrevessada.
Cortázar és un autor singular, tenia problemes per publicar els seus contes sense que li posessin una gran quantitat de comes que, segons ell, trencaven el ritme i el sentit que ell havia trobat a la història. Aquest és un dels seus llibres de contes més famosos, una obra a mig camí entre la realitat i la fantasia que conté vuit meravellosos relats breus, tots ells amb una prosa tant directa com mutable, on el desconegut espera en els espais més comuns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada