Bocamolls (II)

Hi ha un ocell blau en el meu cor que
vol sortir
però sóc dur amb ell,
 li dic queda’t aquí dins, no
permetré que ningú
et vegi.

Hi ha un ocell blau en el meu cor que
vol sortir
però jo li tiro whisky damunt i m’empasso
el fum dels cigarrets,
i les putes i els cambrers
i els dependents d’ultramarins
mai s’adonen
que està aquí dins.

Hi ha un ocell blau en el meu cor que
vol sortir
però sóc dur amb ell,
li dic queda’t aquí a baix,
és que vols
buscar-me problemes?
és que vols
les meves obres?
és que vols que s’enfonsin les vendes dels meus llibres
a Europa?

Hi ha un ocell blau en el meu cor que
vol sortir
però sóc massa llest,
només el deixo sortir
de vegades a la nit
quan tothom dorm.
Li dic
ja sé que estàs aquí,
no et posis trist.

Després el torno a ficar,
i ell canta una miqueta
aquí dins, no l’he deixat
morir del tot
i dormim junts
així
amb el nostre
pacte secret
i és tan tendre com
per fer plorar
a un home, però jo no
ploro,
plores tu?

Llegit a Poemas de la última noche en la tierra de Charles Bukowski.