Pyongyang és un còmic sobre Corea del Nord creat per Guy Delisle. L'autor ens ensenya la capital d'un país poc conegut i són moltes les coses que ens criden l'atenció; com la necessitat d'anar sempre acompanyat (amb excepcions com les ONG), la manca d'electricitat, l'ajuda humanitària imprescindible per sobreviure i la figura dels voluntaris.
Dues frases del llibre podrien resumir les intencions de Delisle: "Pienso en decirle algo a nuestro guía, pero de qué serviría en un país donde no existe el sentido común" i "Se aprende más sobre el país estando en el exterior que en el interior".
El protagonista de l’obra és el mateix autor, que al principi sembla perplex per tot el que l’envolta per finalment acabar enutjat, el seu contacte amb aquest país és a través de voluntaris, guies o traductors, que estan completament al servei del sistema. La història es pot veure com un documental sobre Corea del Nord i, referent a aquest tema, senyalar que és ben diferent la seva visió que la del documental que va fer en Mikimoto per TV3, per exemple, ja que, com es veu en el còmic, els periodistes tenen molt poca llibertat.
A més, el còmic és un mitjà molt directe, aquesta és una de les seves principals virtuts; l’estètica grisa ajuda a imaginar-se com és un país on tothom viu dubtant de l'altre. En aquest sentit, hi ha una imatge surrealista que sorprèn molt: la de la gent a les fosques dibuixada com ombres.
El relat ens mostra una realitat on no hi ha internet i la gent està vigilada constantment (com un Big Brother); i això fa que el còmic funcioni perfectament com a denúncia d’un país totalitari. Nosaltres ho connectem directament amb figures com les d’en Franco o Hitler, però encara sembla pitjor. Aquesta és una dictadura civilitzada on no hi ha resistència ni oci. En últim terme, l'únic gest de resistència que el protagonista es permet contra el sistema, és tirar avions de paper per una finestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada