Amb un dibuix tan senzill com expressiu, Fresa y chocolate és una narració àgil i fresca. De fet, que l’estil sigui tan senzill fa més digerible el contingut, ja que aquesta espontaneïtat i immediatesa de les il·lustracions dóna molta sensació de realisme i intimitat a l’obra d’Aurélia Aurita.
Costa decantar-se pel tema principal del relat; el sexe? L’amor? Per mi, probablement, l’enamorament. Tot i que el còmic és, sobretot, un model sincer i natural de parlar de sexe. La manera tan honesta de retratar la sexualitat és un dels seus punts forts, ja que en aquest sentit no conec cap altre model similar. El fet de ser una autora fa que s'escapi molt dels cànons de sexualitat als que estem acostumats. La forma ajuda a crear aquesta sensació de naturalitat, i, fins i tot, hi veig un punt d’ingenuïtat, per part de l’autora, a l’hora de representar la seva relació. Ella no es ven massa bé, en el que és un exercici de sinceritat admirable. Això sí, hi haurà qui no la trobi honesta, sinó exagerada i massa anal.
La història està plena d’escenes impactants; com quan, a falta de joguines sexuals, bones són fruites, o l’escena de l’eruga i el mirall, o la part de la xocolata, o el fist-fucking, o el mont Fukuyama... Són molts els moments que deixen petjada en la ment del lector, tan acostumats com estem a què el sexe sigui una cosa íntima o bruta, i el còmic és això: sexe, sexe tendre i despreocupat, sexe innocent i dur alhora, però també és amor, dependència, inseguretats i gelosia, elements que l’autora retrata amb molta ingenuïtat i sentit de l’humor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada