Todos los fuegos el fuego (1966)

La imaginació i la fantasia juguen un paper important en molts dels contes de Julio Cortázar, alguns comencen amb una certa quotidianitat per després tornar-se bastant estranys. En aquest sentit, el conte més fantasiós d’aquest llibre és Instrucciones para John Howell, un relat angoixant on no saps ben bé què està passant i que pot no ser plat de bon gust per a tothom, però que a mi m’ha encantat. La història incomoda però enganxa, encara que estigui mancada d’una explicació racional. Contes com el de La señorita Cora i Todos los fuegos el fuego, en canvi, tenen un aire a jam session; diferents personatges expliquen el mateix i aquesta repetició crea un ritme, una musicalitat. El plantejament de La señorita Cora és, sobretot, un exercici estilístic. La salud de los enfermos té un dels finals més commovedors del llibre, La autopista del sur és una genial sàtira sobre el declivi de la nostra societat automobilística/industrial i La isla a mediodía sembla la típica història on al final el protagonista es desperta i tot ha estat un somni, però es tracta d’una cosa molt més misteriosa i enrevessada.

Cortázar és un autor singular, tenia problemes per publicar els seus contes sense que li posessin una gran quantitat de comes que, segons ell, trencaven el ritme i el sentit que ell havia trobat a la història. Aquest és un dels seus llibres de contes més famosos, una obra a mig camí entre la realitat i la fantasia que conté vuit meravellosos relats breus, tots ells amb una prosa tant directa com mutable, on el desconegut espera en els espais més comuns.

Escorxador Cinc (1969)

Podríem dir que Escorxador Cinc és la història de Billy Pilgrim, un tipus bastant mediocre i insuls que després de sobreviure a un aparatós accident d'aviació, contacta amb els Tralfamadorians, uns estranys éssers de la quarta dimensió que el porten al seu planeta, el tanquen dins un zoo galàctic i l’obliguen a practicar el sexe amb una atractiva starlet de Hollywood. Però això seria com dir que 2001: Una odissea de l'espai (1968) és la història d'una nau espacial a la qual se li espatlla el GPS, amb això solament estaríem desdibuixant molts dels perfils i textures d'una obra molt més complexa. Encara que la trama posseeix certs elements pulps, Escorxador Cinc és bàsicament una novel·la de ciència-ficció existencialista. I una crítica a la desraó de la guerra, i una sàtira de la institució familiar americana, i un arriscat experiment narratiu, i moltes coses més, perquè el llibre funciona a tants nivells que resulta difícil comptabilitzar-los.

Els Tralfamadorians tenen una concepció espai temporal molt diferent de la dels humans i contactar amb ells pot causar el seu efecte. Prova d'això és que Billy Pilgrim comença a viatjar en el temps i l'espai de forma descontrolada, saltant enrere i endavant de la seva vida. Els marcians són l’excusa que s’ha buscat l’autor per a justificar la filigrana narrativa que ens proposa l’obra. Tot i que avui en dia ja no es té la necessitat de justificar aquest tipus de narració, el motiu resulta prou simpàtic i divertit. El llibre trastoca el clàssic ordre de principi, nus i desenllaç, mentre el lector sent aquesta mateixa sensació d'estranyesa que s'apodera del protagonista, desorientat davant la seva pròpia existència. És una forma de combregar amb els dimonis personals, que no són uns altres que els de Kurt Vonnegut Jr., l'autor de la novel·la i àlter ego de Billy Pilgrim. L'horror de la guerra, els seus pecats com a pare, la insignificança de la vida humana, el sentiment de pèrdua, la bogeria… Són solament alguns dels molts temes exposats al llibre, sempre de forma distant i irònica.

Els elements propis de la ciència-ficció apareixen amb un to de frivolitat pop o desencantament pulp, el llibre sembla més un exercici d'introspecció que no una novel·la de marcians, però aquí radica el seu encant. Hi ha una filosofia de l'absurd planejant sobre tot el relat, una filosofia que entronca directament amb El mite de Sísif. El que sembla dir-nos la novel·la és que res té el sentit ni la importància que li atorguem, i que tot és una gran farsa. Escorxador Cinc és una extravagància que reflecteix certes tendències New Wave que hi havia en els anys 60 i 70, una novel·la, en definitiva, pels que els agrada la ciència-ficció en tot el seu bonic ventall de possibilitats.